{"id":414,"date":"2025-04-09T15:05:58","date_gmt":"2025-04-09T13:05:58","guid":{"rendered":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/?page_id=414"},"modified":"2025-04-09T15:07:16","modified_gmt":"2025-04-09T13:07:16","slug":"pensament-politic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/?page_id=414","title":{"rendered":"Pensament pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"414\" class=\"elementor elementor-414\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4c32cc3 e-flex e-con-boxed e-con e-parent\" data-id=\"4c32cc3\" data-element_type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-730bb79 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"730bb79\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>\u00abAquell dia, al col\u00b7legi dels escolapis de Morella, el pare Antoni Tort, d\u2019Igualada, ens va deixar a tota la classe sense la pel\u00b7l\u00edcula que an\u00e0vem a vore: <em>R\u00edo Bravo<\/em>. Jo tenia 14 anys. Indignat per all\u00f2 que considerava un fet discriminatori, vaig escriure a la pissarra una paraula: \u201cJust\u00edcia\u201d. Sense saber-ho, fou el meu primer acte pol\u00edtic.<\/p><p>La conseq\u00fc\u00e8ncia immediata va ser que em vaig emportar una sonora bufetada del sacerdot i un c\u00e0stig. La part positiva \u00e9s que el c\u00e0stig era escriure una redacci\u00f3 totes les vesprades en acabar l\u2019escola. La vaig dedicar al conflicte d\u2019Irlanda del Nord, i aquell treball em va descobrir dos coses. D\u2019una banda, la meua vocaci\u00f3 period\u00edstica. D\u2019altra banda, una realitat terrible: els perills de la divisi\u00f3. Vaig aprendre que una societat dividida era capa\u00e7 de produir la mort entre ve\u00efns, entre antics alumnes d\u2019escola, o entre companys que boxejaven junts a un gimn\u00e0s. All\u00f2 va impactar en la meua ment adolescent. I aquella lli\u00e7\u00f3 sempre m\u2019ha acompanyat. En la vida i en la pol\u00edtica.<\/p><p>Vivim en societats diverses, no monol\u00edtiques. Una de les grans errades \u00e9s voler uniformitzar una societat diversa. I una de les grans estupideses \u00e9s arraconar a qui no encaixa en el prototip ideal d\u2019aquells que proclamen la seua hegemonia uniformitzadora. Eixa actitud \u2013la fa\u00e7a qui la fa\u00e7a\u2014 \u00e9s sectarisme, dogmatisme, totalitarisme. Eixa actitud erosiona la conviv\u00e8ncia. I \u00e9s contraproduent. Com diu Maria Zambrano, \u00abtot extremisme destrueix all\u00f2 que afirma\u00bb.<\/p><p>Per aix\u00f2, en este moment on alguns enalteixen murs i caven trinxeres, cal reivindicar el pensament essencial que ha guiat la meua presid\u00e8ncia. \u00c9s el seg\u00fcent: Qui no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019entendre totes les mirades d\u2019una societat diversa, qui no \u00e9s capa\u00e7 de respectar la polifonia de veus d\u2019una societat plural, \u00e9s impossible que la governe b\u00e9. Mai el problema \u00e9s la diversitat. El problema \u00e9s la mirada sobre eixa diversitat. Ho va resumir, precisament, el pol\u00edtic nord-irland\u00e9s John Hume, quan li donaren el Nobel de la Pau: \u00abLa difer\u00e8ncia no \u00e9s una amena\u00e7a. La difer\u00e8ncia \u00e9s natural. La difer\u00e8ncia \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de la Humanitat\u00bb.<\/p><p>Eixa \u00e9s la base per assegurar una bona conviv\u00e8ncia. La Comunitat Valenciana \u00e9s una terra diversa. Ho som en l\u2019\u00e0mbit territorial. Una terra on m\u00e9s de 500 quil\u00f2metres de costa conviuen amb muntanyes emblem\u00e0tiques com el Penyagolosa, l&#8217;Aitana, la Serra d\u2019Irta o el Montg\u00f3. Una terra on comen\u00e7a l\u2019horta i acaba el sec\u00e0. On les grans ciutats com Val\u00e8ncia, Alacant, Elx o Castell\u00f3 disten a penes una hora de les terres despoblades de la Serran\u00eda, el Maestrat o l\u2019Alt Millars. Som tamb\u00e9 una terra culturalment diversa. On lleng\u00fces germanes conviuen en harmonia. On habiten persones origin\u00e0ries de 183 pa\u00efsos que s\u00f3n tan valencianes com les nascudes entre el S\u00e9nia i el Segura i que conviuen amb respecte. Una terra que ha assimilat el solatge cultural dels diferents pobles que l\u2019han habitada: dels ibers als musulmans, dels romans als cristians.<\/p><p>Som una terra diversa en or\u00edgens, paisatges, lleng\u00fces, g\u00e8neres, orientacions sexuals, ideologies i identitats. I eixa \u00e0mplia varietat, que he pogut apreciar en els 2.930 actes en els que he participat com a president, \u00e9s la nostra gran riquesa.<\/p><p>He compr\u00e9s, en tot moment, que a la nostra terra hi ha cinc milions de formes distintes d\u2019entendre la vida, una per cada valenci\u00e0 i valenciana. Eixa pluralitat, no hi ha dubte, \u00e9s un valor afegit. I front a fanatismes del passat que ara malden per ressuscitar, som \u2013i hem de continuar sent\u2013 una terra d\u2019igualtat. Una societat que preserve la conviv\u00e8ncia des de l\u2019element central que ha inspirat estos anys de govern: el respecte. La Comunitat Valenciana, una societat de respecte.<\/p><p>Quan vaig arribar al Palau de la Generalitat, a l\u2019estiu de 2015, obr\u00edrem junts una nova etapa per al poble valenci\u00e0. No oblide els rostres de les v\u00edctimes del metro ni el seu abra\u00e7 ple de sentiment. No oblide la manipulaci\u00f3 informativa servida en sessi\u00f3 cont\u00ednua. Les retallades, els copagaments socials, l\u2019exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria dels nous valencians. Els 300.000 treballs destru\u00efts en huit anys. Els milers de joves que emigraven. El menyspreu al valenci\u00e0. La divisi\u00f3 social.<\/p><p>No oblide res de tot aix\u00f2.<\/p><p>Al juliol del 2015 va comen\u00e7ar un altre temps. Un temps marcat per la reparaci\u00f3, la reconstrucci\u00f3 i el renaixement. La reparaci\u00f3 dels drets perduts. La reconstrucci\u00f3 \u00e8tica, social i econ\u00f2mica. I el renaixement de la Comunitat Valenciana. Han estat els eixos fonamentals. I tot aix\u00f2, presidit per un sentit de societat. Un sentit comunitari.<\/p><p>Front a l\u2019individualisme \u2013que \u00e9s egoista i ineficient, que genera egocentrisme i alimenta conflictes, que ja va quedar desacreditat amb el frac\u00e0s neoliberal i amb l\u2019evid\u00e8ncia palm\u00e0ria de la pand\u00e8mia\u2013, la societat.<\/p><p>Front al \u201c<em>s\u00e1lvese quien pueda<\/em>\u201d, un projecte de majoria social\u201d.<\/p><p>Front al sectarisme, una Societat de Respecte. \u00c9s el gran ant\u00eddot contra l\u2019\u00e0cid corrosiu del nostre temps: la desigualtat, que \u00e9s el material inflamable on pren el populisme. I \u00e9s ah\u00ed on cal actuar amb aquella paraula escrita amb dits infantils en una pissarra vella per\u00f2 mai oblidada: Just\u00edcia\u00bb.<\/p><p><strong>X.P.<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abAquell dia, al col\u00b7legi dels escolapis de Morella, el pare Antoni Tort, d\u2019Igualada, ens va deixar a tota la classe sense la pel\u00b7l\u00edcula que an\u00e0vem a vore: R\u00edo Bravo. Jo tenia 14 anys. Indignat per all\u00f2 que considerava un fet discriminatori, vaig escriure a la pissarra una paraula: \u201cJust\u00edcia\u201d. Sense saber-ho, fou el meu primer [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"ocean_post_layout":"","ocean_both_sidebars_style":"","ocean_both_sidebars_content_width":0,"ocean_both_sidebars_sidebars_width":0,"ocean_sidebar":"","ocean_second_sidebar":"","ocean_disable_margins":"enable","ocean_add_body_class":"","ocean_shortcode_before_top_bar":"","ocean_shortcode_after_top_bar":"","ocean_shortcode_before_header":"","ocean_shortcode_after_header":"","ocean_has_shortcode":"","ocean_shortcode_after_title":"","ocean_shortcode_before_footer_widgets":"","ocean_shortcode_after_footer_widgets":"","ocean_shortcode_before_footer_bottom":"","ocean_shortcode_after_footer_bottom":"","ocean_display_top_bar":"default","ocean_display_header":"default","ocean_header_style":"","ocean_center_header_left_menu":"","ocean_custom_header_template":"","ocean_custom_logo":0,"ocean_custom_retina_logo":0,"ocean_custom_logo_max_width":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_width":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_width":0,"ocean_custom_logo_max_height":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_height":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_height":0,"ocean_header_custom_menu":"","ocean_menu_typo_font_family":"","ocean_menu_typo_font_subset":"","ocean_menu_typo_font_size":0,"ocean_menu_typo_font_size_tablet":0,"ocean_menu_typo_font_size_mobile":0,"ocean_menu_typo_font_size_unit":"px","ocean_menu_typo_font_weight":"","ocean_menu_typo_font_weight_tablet":"","ocean_menu_typo_font_weight_mobile":"","ocean_menu_typo_transform":"","ocean_menu_typo_transform_tablet":"","ocean_menu_typo_transform_mobile":"","ocean_menu_typo_line_height":0,"ocean_menu_typo_line_height_tablet":0,"ocean_menu_typo_line_height_mobile":0,"ocean_menu_typo_line_height_unit":"","ocean_menu_typo_spacing":0,"ocean_menu_typo_spacing_tablet":0,"ocean_menu_typo_spacing_mobile":0,"ocean_menu_typo_spacing_unit":"","ocean_menu_link_color":"","ocean_menu_link_color_hover":"","ocean_menu_link_color_active":"","ocean_menu_link_background":"","ocean_menu_link_hover_background":"","ocean_menu_link_active_background":"","ocean_menu_social_links_bg":"","ocean_menu_social_hover_links_bg":"","ocean_menu_social_links_color":"","ocean_menu_social_hover_links_color":"","ocean_disable_title":"default","ocean_disable_heading":"default","ocean_post_title":"","ocean_post_subheading":"","ocean_post_title_style":"","ocean_post_title_background_color":"","ocean_post_title_background":0,"ocean_post_title_bg_image_position":"","ocean_post_title_bg_image_attachment":"","ocean_post_title_bg_image_repeat":"","ocean_post_title_bg_image_size":"","ocean_post_title_height":0,"ocean_post_title_bg_overlay":0.5,"ocean_post_title_bg_overlay_color":"","ocean_disable_breadcrumbs":"default","ocean_breadcrumbs_color":"","ocean_breadcrumbs_separator_color":"","ocean_breadcrumbs_links_color":"","ocean_breadcrumbs_links_hover_color":"","ocean_display_footer_widgets":"default","ocean_display_footer_bottom":"default","ocean_custom_footer_template":"","footnotes":""},"class_list":["post-414","page","type-page","status-publish","hentry","entry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/414","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=414"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/414\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":418,"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/414\/revisions\/418"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/15congres.pspv-psoe.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}